Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
Una vegada hi havia una escola que tenia un menjador molt gran i molts nens s’hi quedaven a dinar.
Un dia per postres van donar préssecs, cada nen en va agafar un, i se’l van menjar tot, estaven tan bons que els nens en volien menjar mes, però sols quedaven els més lletjos , i un nen va dir:
-Uf... que lletjos, que tacats i arrugats estan, així que aquests tan lletjos no els volem.
I van deixar els préssecs a sobre la taula i se’n va anar al pati a jugar.
Els pobres préssecs ho van sentir i es van posar molt tristos, i deien entre ells:
-Ara sí que ens tiraran a les escombraries junt amb els ossos del pollastre, les quatre fulles d’enciam i algun macarró.
-Quina pena, encara servim per a alguna cosa, i ningú ens vol.
-No volem anar al racó.
-Que farem ara que els nens ens rebutgen?
D’altres préssecs estaven tan tristos que quasi ploraven.
Els nens ja no ho sentien per què estaven al pati jugant, però ho va sentir la fada Liliana que passava per allà i els hi va preguntar:
-Que us passa?
-Perquè esteu tan tristos?
-Els nens no ens han volgut agafar per què som lletjos, -va dir el més gros.
-No volem anar al racó, encara tenim trossos que són bons i es poden aprofitar, -va dir el seu amic.
Llavors la fada Liliana els hi digué:
-No us preocupeu, tinc la solució, ja veureu com els nens us voldran.
Explica! Explica! deien els préssecs. Ja no estaven tan tristos al saber que no anirien a parar al racó i farien servei.
-Mireu bé préssecs-, digué la fada:
-Primer us pelaré, us treuré les parts dolentes, i quedareu ben bonics a trossets .
Després us barrejaré amb molt de sucre, una mica de suc de llimona i anís amb gra.
Us deixaré tota la nit junts per que sigueu bons amics
-Molt bé, molt bé!! Deien els trossos de préssec tots contents veient que no anirien a parar a racó.
-Molt bé molt bé deien per haver fet nous amics: el sucre, el suc de llimona i l’anís en gra.
A l'en demà al matí la fada Liliana es va posar a fer la melmelada amb els trossos de préssec, el sucre, el suc de llimona i l’anís en gra, al cap d’una bona estona de remenar i remenar l’olla, va veure que ja estava feta, llavors va posar la melmelada en pots de vidre dins l’armari de la cuina.
Al cap d’uns dies a l’escola feien la festa de final de curs, i la cuinera va fer un gran pastís decorat amb la melmelada de préssec de la fada Liliana.
El pastís era tan bo que no en quedà ni una engruna.
Aquell dia la fada Liliana va estar molt contenta en veure que els nens es menjaven els préssecs que un dia els anaven a tirar al racó.
I catacric-catacrac aquest conte s’ha acabat.
